Il\u2022lustr\u00edssim Sr. Alcalde-President de l\u2019Excel\u2022lent\u00edssim Ajuntament de Tarragona, Senyores i senyors regidors de la Corporaci\u00f3 Municipal, Dign\u00edssimes autoritats, Delegacions de les Ciutats agermanades amb Tarragona: Aviny\u00f3, Orle\u00e1ns, l\u2019Alguer, Pompeia, Stafford i Klagenfurt, amigues i amics que ens segueixen per la r\u00e0dio i Tecla Televisi\u00f3 . Senyores , senyors:<\/p>\n
\u201cMuchos a\u00f1os despu\u00e9s, frente al pelot\u00f3n de fusilamiento, el Coronel Aureliano Buend\u00eda hab\u00eda de recordar aquella remota tarde en que su padre le llev\u00f3 a conocer el hielo. Macondo en ese entonces era una peque\u00f1a aldea de veinte casas de barro y ca\u00f1abrava construidas a orillas de un r\u00edo de aguas di\u00e1fanas que se precipitaban sobre un lecho de piedras pulidas, blancas y enormes como huevos prehist\u00f3ricos. El mundo era tan reciente, que muchas cosas carec\u00edan de nombre y para mencionarlas hab\u00eda que se\u00f1alarlas con el dedo. \u201c <\/p>\n
M\u2019he perm\u00e8s la llic\u00e8ncia de comen\u00e7ar el preg\u00f3 de les Festes de Santa Tecla d\u2019enguany amb el reconegut comen\u00e7ament de la novel\u2022la de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez \u201cCIEN A\u00d1OS DE SOLEDAD\u201d<\/p>\n
Amb aquest gest simb\u00f2lic vull destacar el valor que per mi suposa estar davant de tots vost\u00e8s , llegint el preg\u00f3 de la festa gran de Tarragona.<\/p>\n
\u00c9s la culminaci\u00f3 del cam\u00ed \u00edntim de la passi\u00f3 que sento per la lectura. Una predilecci\u00f3 que va n\u00e9ixer veritablement en mi el dia que vaig descobrir aquesta novel\u2022la meravellosa. Comen\u00e7o aix\u00ed el meu modest parlament , destacant la import\u00e0ncia que t\u00e9 per a mi exercir de pregoner.<\/p>\n
En primer lloc vull agrair a l\u2019Ajuntament de Tarragona que hagin pensat en la meva persona per aquesta honorable responsabilitat. Es una distinci\u00f3 que, interpreto que no es fa solament envers la meva persona, sin\u00f3 tamb\u00e9 al Club Gimn\u00e0stic , al qual em vaig integrar amb facilitat , al que pertanyo , i representar\u00e9 sempre perqu\u00e8 les mostres d\u2019admiraci\u00f3 i respecte de l\u2019afici\u00f3 envers la meva persona han de ser rec\u00edproques.<\/p>\n
Tamb\u00e9 els hi vull agrair l\u2019assist\u00e8ncia de tots vost\u00e8s en aquest acte tan assenyalat , al sal\u00f3 de Plens del Palau Municipal. La seva presencia , avui i aqu\u00ed, \u00e9s una prova de l\u2019afecte que senten vost\u00e8s envers la nostra ciutat i la seva Patrona, Santa Tecla.<\/p>\n
Fer un preg\u00f3 per a la festa Major \u00e9s un repte. Podria dir que equival a un Estadi pl\u00e9 d\u2019aficionats, en un partit comprom\u00e8s en el que un s\u2019ho juga tot, imposa tant com aquesta vetusta sala que ha estat testimoni de tants esdeveniments hist\u00f2rics; i aix\u00f2 , en una Ciutat hist\u00f2rica per definici\u00f3. <\/p>\n
Al mateix temps el Preg\u00f3 de la Festa Major \u00e9s un comprim\u00eds , esdev\u00e9 un orgull i un gran motiu de satisfacci\u00f3. Per\u00f2 no \u00e9s gens f\u00e0cil. Ni marcar gols ni parlar en p\u00fablic. En aquest darrer cas cal sintonitzar amb l\u2019\u00e0nima col\u2022lectiva d\u2019una Ciutat mil\u2022len\u00e0ria i con\u00e8ixer , la hist\u00f2ria, la tradici\u00f3 , per\u00f2 tamb\u00e9 el present des del qual es dibuixa el futur que les Tarragonines i Tarragonins de dem\u00e0 hauran de compartir.<\/p>\n
Parlar de Santa Tecla sense anomenar Tarragona \u00e9s tan impossible com parlar de Tarragona sense fer esment del N\u00e0stic . De la mateixa manera, no podem parlar del N\u00e0stic sense tenir en compte la tradici\u00f3 esportiva de la Ciutat amb la que mant\u00e9 un lligam indiscutible. Tinc la sort de ser el tercer pregoner dels darrers anys que t\u00e9 el N\u00e0stic com a lligam personal : primer el va fer el periodista Frederic Porta , despr\u00e9s el president del Club Josep M\u00aa Andreu, i ara em toca a mi.<\/p>\n
El primer esportista tarragon\u00ed, del qual en tenim const\u00e0ncia, \u00e9s l\u2019auriga Eutyches, que competia amb la seva biga de cavalls velo\u00e7os pel circ Rom\u00e0,aqu\u00ed mateix, on avui hi ha la Pla\u00e7a de la Font i els carrers del seu voltant . Vindria a ser una mena de pilot de Formula 1 dels d\u2019ara.<\/p>\n
Precisament , en aquest edifici tan amarat de hist\u00f2ria, quan es feien les obres per instal\u2022lar l\u2019ascensor, s\u2019hi van descobrir part de les carceres des d\u2019on sortien els carros.<\/p>\n
Per tant, els esports de masses tenen una tradici\u00f3 mil\u2022len\u00e0ria a la nostra Ciutat. Diu un amic meu que alg\u00fa hauria de fer un estudi estad\u00edstic sobre la passi\u00f3 del N\u00e0stic i la seva relaci\u00f3 amb les malalties coron\u00e0ries : els aficionats de Tarragona posen les seves esperances i pateixen, s\u2019 il\u2022lusionen i es desenganyen amb el Futbol. Per\u00f2 el Club Gimn\u00e0stic , fundat el 1886 pel Joan Estil\u2022les Portal , no \u00e9s nom\u00e9s Futbol : t\u00e9 set seccions que corresponen a d\u2019altres esports.<\/p>\n
Tarragona tamb\u00e9 te dos Clubs de B\u00e1squet: el CBT (Club B\u00e1squet Tarragona ), que juga a la LEB-PLATA, i L\u2019ADT (Associaci\u00f3 Deportiva Torreforta ), que juga a la LEB-BRONZE. Per la seva banda ,el Club Voleibol Sant Pere i Sant Pau defensa els colors de Tarragona en la m\u00e0xima categoria, la Superlliga Masculina. El Club N\u00e0utic, fundat l\u2019any 1878, \u00e9s el mes antic de la Ciutat.
\nI tampoc podem oblidar el Club de tennis Tarragona que \u00e9s un altre dels Clubs importants, i a pocs quil\u00f2metres del centre trobareu el Club de Golf Costa Daurada. I valgui un petit record ,tamb\u00e9, pel Motoclub Tarragona , el Club Nataci\u00f3 Tarraco i el Tennis Park.<\/p>\n
Per\u00f2 no \u00e9s la meva intenci\u00f3 fer un inventari dels esports i els Clubs de la Ciutat . L\u2019esperit d\u2019equip \u00e9s fonamental en els esports col\u2022lectius. Igual que en la societat, dins d\u2019un equip tothom t\u00e9 la seva funci\u00f3 i el primer que s\u2019ha de demanar \u00e9s que cadasc\u00fa compleixi el seu paper.<\/p>\n
Pel que fa a Santa Tecla no cal ser Cat\u00f2lic practicant, ni tan sols creient. La devoci\u00f3 a la Santa admet moltes sensibilitats que poden abra\u00e7ar la fe m\u00e9s extrema fins al simple tarragonisme . Ja diu la dita: \u201cSanta Tecla gloriosa\/mare de tots els tarragonins\/ que hi ha avui per dinar?\/ espineta amb caragolins\u201d\u2026. <\/p>\n
Queda clar que \u00e9s la mare de tots els Tarragonins sense distinci\u00f3 de ra\u00e7a, sexe, llengua, proced\u00e8ncia o creences . Aix\u00f2 \u00e9s una de les coses que es nota quan un arriba a Tarragona , especialment per aquestes dates. Santa Tecla \u00e9s la festa de la participaci\u00f3, de la catarsi col\u2022lectiva i tamb\u00e9 \u00e9s un s\u00edmbol de la diversitat i la toler\u00e0ncia en les idees ; la qual cosa aplaudeixo i admiro.<\/p>\n
Amb la meva fam\u00edlia vaig arribar a Tarragona fa set anys despr\u00e9s d\u2019haver viscut a diferents ciutats en sortir de Barcelona. A totes elles he trobat gent acollidora i m\u2019he sentit molt b\u00e9. A Tarragona no vaig haver d\u2019adaptar-me. D\u2019alguna manera la Ciutat fa honor a aquella cita del poeta cl\u00e0ssic Virgili:
\n\u201c\u2026..la ciutat m\u2019ha encantat amb la seva hospitalitat, em sembla que , fins i tot pel qui ha viatjat molt, \u00e9s el mes agrad\u00f3s de tots els indrets per el rep\u00f2s.\u201d
\nLa gent d\u2019aqu\u00ed , amb un car\u00e0cter singular i orgullosa de la seva Ciutat em va fer sentir des de el primer moment com un d\u2019ells. Potser \u00e9s aix\u00ed perqu\u00e8 m\u2019agrada la gent que se sent orgullosa de la seva identitat i que sap viure-la i estimar-la no com un fet diferenciador i una tanca , sin\u00f3 com una eina integradora. Aquestes festes , amb tots els seus actes amb una gran tradici\u00f3 ancestral en s\u00f3n un exemple. <\/p>\n
He comen\u00e7at abans la meva intervenci\u00f3 destacant la meva passi\u00f3 per la lectura, per\u00f2 si hi ha una veritable passi\u00f3 que ha marcat i marcar\u00e0 la meva vida, \u00e9s el Futbol.<\/p>\n
Si \u00e9s cert all\u00f2 que va escriure el poeta Reiner Maria Rilke que \u201cla \u00fanica p\u00e0tria d\u2019un home \u00e9s la seva infantesa\u201d , jo estic molt segur que el meu passaport fa olor a terra i a gespa, a cuir de pilota , a samarreta suada i a Reflex. En definitiva, a Futbol.<\/p>\n
Tots els records de la meva infantesa estan lligats a aquest esport. Si el Coronel Aureliano Buend\u00eda recordava aquell dia en que el seu pare el va dur a con\u00e8ixer el gel, jo rememoro el regal de la meva primera pilota, que em van fer els meus pares. Passava tot el sant dia jugant a qualsevol lloc amb el meu germ\u00e0.
\nLes vacances d\u2019estiu sempre amb una porteria davant.
\nFins i tot els amics que em venen a la mem\u00f2ria s\u00f3n aquells que compartien la passi\u00f3 per la pilota.<\/p>\n
La vida \u00e9s com un tren que no s\u2019atura a cap estaci\u00f3 i evidentment ha transcorregut molt de temps. Ja no s\u00f3c aquell nen que corria darrera una pilota en les llargues tardes del dissabte, per\u00f2 no ha minvat el meu amor per aquest esport , que potser no t\u00e9 perqu\u00e8 entusiasmar a tothom , per\u00f2 que se li ha de recon\u00e8ixer la capacitat per catalitzar afectes col\u2022lectius.
\nSentiments com els que mou el N\u00e0stic , un referent \u00fanic per la nostra Ciutat.<\/p>\n
Hi ha altres poblacions que les representativitats en s\u00f3n compartides, aqu\u00ed a Tarragona no. La gent del N\u00e0stic es troba vestint les camises de les colles castelleres tant dels Xiquets , com dels Joves, el Serrallo o Sant Pere i Sant Pau, o sota la casaca dels Diables, en les espurnes del Drac o la V\u00edbria. En les cintes del Ball de Gitanes ,en els escuts del ball de \u201cTurcs i Cavallets\u201d , o en el frec a frec dels Pals del \u201cBall de Bastons\u201d.<\/p>\n
El sentiment del N\u00e0stic traspassa ideologies, classes socials i colors pol\u00edtics. Hi ha \u201cnastiquers\u201d entre els portants de l\u2019\u00c0liga, el Bou , la Cucafera, la Mulassa o el Lle\u00f3 . Sota els vestits dels Nans o els Gegants h trobar\u00edem algunes samarretes del N\u00e0stic. I fins i tot els di\u00e0legs corrosius de les Dames i Vells, tamb\u00e9 parlant del equip grana, en especial quan van mal dades.<\/p>\n
A vegades ens fixem en altres aficions i sentim enveja, per\u00f2 jo vull recordar el Balc\u00f3 d\u2019aquest Palau Municipal en els dos ascensos que he viscut amb el N\u00e0stic, veient una Pla\u00e7a de la Font a rebentar. Ara ha fet dos anys quan vam pujar a primera amb aquella immensa \u201cMarea Grana\u201d que banyava tota la Pla\u00e7a, recordava aquell vell sentiment i l\u2019emoci\u00f3 perenne que es produeix cada 23 de setembre al capvespre quan entra a la Catedral el bra\u00e7 de Santa Tecla .
\nLes emocions les dicta el cor. Les emocions esclaten per que es desborda un sentiment. Les emocions bateguen dintre nostre perqu\u00e8 volen sortir i enlairar-se cap al cel. Les emocions poden sorgir tant a la Festa Major ,com a la baixada d\u2019ofici, la diada castellera o en el correfoc, o durant les processons de la Setmana Santa, o en el camp de futbol quan el nostre equip ha estat capa\u00e7 de fer hist\u00f2ria assolint un ascens.<\/p>\n
El N\u00e0stic ha servit per integrar a gent de fora, els colors granes han servit per apropar a moltes persones a la realitat de la Ciutat, de sentir l\u2019orgull de ser d\u2019un equip que representa una Ciutat, que \u00e9s l\u2019estendard de Tarragona, a l\u2019igual que ho s\u00f3n les Festes de Santa Tecla. La catarsi que es produeix cada tarda de partit de Futbol al Nou Estadi \u00e9s la mateixa amb la que tots plegats fru\u00efm de la nostra Festa Major.<\/p>\n
El N\u00e0stic a mi m\u2019ha ajudat a madurar en aquests set anys que he estat a la Ciutat. Em sento un Tarragon\u00ed mes , i sento el N\u00e0stic com si hagu\u00e9s estat de sempre el Club de la meva vida. Ara comprenc perqu\u00e8 hi ha moltes persones a les que el N\u00e0stic les ha encisat i ha fet que el Club, l\u2019equip fos el pal de paller sobre el que es sustenten les seves il\u2022lusions de diari.<\/p>\n
Poques ciutats poden presumir de ser conegudes pel nom del seu equip de Futbol: dir N\u00e0stic \u00e9s l\u2019equivalent a dir Tarragona. El N\u00e0stic tamb\u00e9 forma part, per a molts del Patrimoni de la Humanitat. <\/p>\n
Sempre he estat una persona que mira enrere amb una mirada de lleu nost\u00e0lgia , sense renunciar a all\u00f2 que he viscut , per\u00f2 sempre he tingut el prop\u00f2sit de mirar cap a l\u2019horitz\u00f3 i fer front al futur amb la ment neta, clara i intentant comen\u00e7ar cada dia com si fos el primer de la meva exist\u00e8ncia.
\nEvidentment aix\u00f2 ara mateix se\u2019m fa dif\u00edcil, ja que tanco una important etapa de la meva vida. Un per\u00edode que vaig comen\u00e7ar com un nen i que m\u2019ha dut a ser la persona que s\u00f3c ara mateix, a les hores del 21 de Setembre de 2008 ; Antoni Pinilla ,servidor de vost\u00e8s amb 37 anys sis mesos , i no se quants dies\u2026.<\/p>\n
Tot aquest bagatge d\u2019anys , moments inoblidables com la Medalla d\u2019Or dels Jocs Ol\u00edmpics de Barcelona 92, decepcions, il\u2022lusions, caigudes, aixecades, pors i vict\u00f2ries em fa sentir afortunat i satisfet. Al mateix temps, miro endavant i em sento fort per afrontar el futur amb entusiasme renovat. I dono les gr\u00e0cies per les fortes amistats que el futbol m\u2019ha aportat. Parafrasejant a CIEN A\u00d1OS DE SOLEDAD de Gabriel Garc\u00eda M\u00e1rquez, i tenint en compte que Tarragona no \u00e9s Macondo, jo escriuria CIEN A\u00d1OS DE AMISTAD.<\/p>\n
Tarragona forma part d\u2019una experi\u00e8ncia \u00edntima i rellevant per a mi. Potser per aix\u00f2 em considero Tarragon\u00ed, perqu\u00e8 he forjat part de la meva personalitat aqu\u00ed i m\u2019identifico amb aquesta Ciutat que vol mirar el futur amb optimisme i ser un dels motors m\u00e9s importants de Catalunya. Mirant sempre endavant amb aquest blau i lluent Mediterrani. Engegant nous projectes , per\u00f2 essent molt conscient del pes espec\u00edfic de tota la seva hist\u00f2ria en una Ciutat cada vegada mes pr\u00f2spera, oberta i tolerant, on els veritables protagonistes s\u00f3n les dones i els homes que li donen vida.<\/p>\n
S\u00f3n les nostres tradicions , com a comunitat , les que ens reporten la empenta i la for\u00e7a necess\u00e0ria per fer front a qualsevol repte del futur. Per aix\u00f2 en la meva qualitat de pregoner d\u2019enguany us exhorto a sortir al carrer i a fruir de les Festes de Santa Tecla i a continuar creient i recolzant al N\u00e0stic.<\/p>\n
TARRAGONINES I TARRAGONINS, BONA FESTA MAJOR.<\/p>\n
VISCA SANTA TECLA.<\/p>\n
Gr\u00e0cies.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"
Il\u2022lustr\u00edssim Sr. Alcalde-President de l\u2019Excel\u2022lent\u00edssim Ajuntament de Tarragona, Senyores i senyors regidors de la Corporaci\u00f3 Municipal, Dign\u00edssimes autoritats, Delegacions de les Ciutats agermanades amb Tarragona: Aviny\u00f3, Orle\u00e1ns, l\u2019Alguer, Pompeia, Stafford i Klagenfurt, amigues i amics que ens segueixen per la r\u00e0dio i Tecla Televisi\u00f3 . Senyores , senyors: \u201cMuchos a\u00f1os despu\u00e9s, frente al pelot\u00f3n de […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[113,126],"tags":[],"class_list":["post-78852","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-actualidad","category-primer-equipo"],"acf":[],"yoast_head":"\n