Luis César Sampedro torna al Nàstic tres anys després amb una missió, retornar la il·lusió a l’afició grana. I per aconseguir-ho torna amb les armes que li van fer tocar la glòria a Tarragona: treball, sacrifici, humiltat i competivitat. El tècnic gallec del Nàstic ens ha explicat com ha estat el seu retorn al Nàstic, i ho ha fet en una entrevista tealitzada al Restaurant Vil·la Alexander de Salou.
Benvingut Luis…el millor de marxar és tornar?
Per descomptat, sempre. Sempre que tornes a un lloc és perquè tens bons records i tenen bons records de la teva estada. Perquè has fet coses que la gent té en compte, que t’has esforçat, has treballat en una línia…i la gent se’n recorda d’això. I al final així es com es pot tornar a un lloc on has estat abans.
Això és el que han degut pensar a l’hora de demanar-te que tornis. Però el mateix deu passar pel teu cap quan acceptes tornar?
Evidentment. Quan has estat a un lloc i algú a qui aprecies et truca per a què tornis hi ha química. I com que aquestes han estat les circumstàncies, quan em truca el Nàstic poc he de pensar. No necessito cap document per a tornar. Hem truquen, volen que vingui i aquí estic.
A nosaltres ens és fàcil entendre’t, perquè vam viure junts aquella etapa gloriosa. Però com expliques a fora aquest sentiment?
El que vaig viure a Tarragona és una cosa inoblidable. Pujar a Primera amb el Nàstic era un somni, era la nostra gran il·lusió. El primer any vam quedar setens i al segon ho volíem millorar. Va ser tot molt emotiu perquè tots érem conscients de la dificultat que comportava aquella meta. Tornar a Primera 56 anys després era molt, i aquest record perdurarà a la ment de tots els que ho vam viure.
Però també t’has cansat de repetir que res de tot allò guanya partits…Amb què es guanyen partits?
El treball ben fet, molt d’esforç, molta dedicació, voler i tenir la voluntat de voler, patir, saber conviure amb aquest patiment…i, en definitiva, tenir bons jugadors.
El primer treball de Luis César és que els jugadors recuperin la confiança?
Quan les derrotes apareixen els jugadors dubten de tot. La seguretat és com un matalàs que s’adapta a cadascú, i això és el que els fa competir amb confiança. Quan això no passa és quan es pensa que a la mínima es caurà, i això penso que és el que ha passat aquest any al Nou Estadi. Això ho han notat els rivals i ho han aprofitat.
Si es pot definir Luis César amb un adjectiu és ‘competidor’…
És que en el món del futbol si no ets un bon competidor mai seràs un bon jugador. Si no ets competidor no ets un guerrer; si no ets un guerrer no tens nervi; i sinó tens nervi mai seràs perseverant. I si a més d’això tens capacitat tècniques i físiques segur que seràs un gran jugador.
Tècnica i físic ho buscaràs, la competitivitat l’exigiràs?
El primer, evidentment, ho buscaré, i el segon ho exigiré. Hem de treballar molt per a mantenir els bons resultats que s’han anat aconseguint fora de casa i per a millorar, i molt, la imatge a casa. Això últim ens fa molt mal i hem de sortir d’aquest túnel.
Quins són els objectius principals de Luis César aquesta temporada?
Jo miro la classificació i veig que estem amb desavantatge amb els de dalt i amb avantatge respecte els de baix. El primer que hem de fer és, quan mirem la classificació el dilluns següent, veure’ns amb més avantatge respecte els de sota i amb menys desavantatge respecte els primers. Això significarà que escalem posicions. Sé que queden molts partits, ningú ha ascendit ni ningú ha descendit.
Un altre repte és repoblar l’estadi…
Si nosaltres som capaços de transmetre certs valors dels quals hem parlat abans. L’afició del Nàstic és exigent i entesa. La gent del Nàstic captarà enseguida aquests valors que desperten admiració, perquè en sap. Així que si aconseguim transmetre això, segur que augmentarà l’afició al Nou Estadi. La meva il·lusió és veure 3000 persones més, però per això els hi hem de donar aquests valors.
Com serà el futbol de l’equip de Luis César?
Farem el joc que li posi les coses més difícils al rival. I a partir d’aquí el nostre objectiu serà convèncer al nostre públic. Guanyar, convèncer i agradar. Hem de ser un equip d’homes entregats, compromesos de veritat. El futbol és patiment, sense això no existeix l’èxit.
Un desig a curt termini…
Veure l’equip, aquest dissabte, més proper a la meva idea i guanya, sobretot guanyar.
Un desig a mig termini…
Arribar a 30 de juny amb els deures fets, que en sentim orgullosos del que hem fet i que siguem 8000 persones a l’estadi.
I un desig a llarg termini…
Ser feliços.
