El Cadet A de Daniel Vidal es va proclamar, el passat diumenge, campió del prestigiós torneig internacional MIC Costa Daurada.
Els granes van imposar-se a la final al RCD Espanyol culminant de manera brillant un torneig en el que els tarragonins van anar de menys a més, mostrant una capacitat de lluita i sacrifici brutals.
El Nàstic va disputar la fase de grups contra el Caribbean FC, el Canobelles i l’Obsal IF.
En el primer partit, disputat el dimecres a la tarda, els granes es van imposar per 4-1 al Caribbean FC, equip de la República Dominicana. Els americans són un equip vinculat a una de les escoles de futbol del FC Barcelona, amb un estil de joc de toc i combinació similar al que planteja el Barça. Els tarragonins però van ser clarament superiors als dominicans en totes les facetes del joc, sobre tot pel que fa al ritme de joc.
El segon partit de la fase de grups va enfrontar al Nàstic amb el Canovelles, un equip molt competitiu i que va fer treballar als de Vidal donada la gran entrega dels vallesans. A la mitja part s’arribava amb un ajustat 2-1, però a la segona, i fruit del gran desgast del Canovelles a la primera meitat, els granes van aconseguir matar el partit finalitzant el matx amb un 5-1.
En el darrer partit els tarragonins van tenir més problemes. El OBSAL comptava amb jugadors molt físics i amb molts centímetres, el que va fer que el partit fos molt més igualat que els dos anteriors. Els Noruecs van disputar la possessió de la pilota al Nàstic i van ser capaços d’evitar que els granes dominessin. A la mitja part s’arribava amb un empat a 0 en el marcador. A la represa els de Daniel Vidal van posar una marxa més per acabar posant un clar 3-0 en el marcador.
Amb la victòria contra l’OBSAL el Nàstic es classificava com a primer de grup amb 3 victòries i un balanç de gols a favor i en contra de 12/2.
Divendres matí es van disputar els 16ns de final. El rival del Nàstic va ser l’equip japonès del Bellmare Odawara. Un conjunt amb jugadors molt talentosos però més aviat petits que no va ser obstacle per accedir als 8ns amb comoditat. El marcador final, 6-0 reflectia clarament la superioritat catalana.
En un torneig amb una exigència física molt alta, deguda al gran nombre de partit, poder disputar un enfrontament de 16ns tant plàcid va ser una gran noticia pels nostres que van poder donar descans als jugadors amb més minuts i encarar el partit de 8ns de la tarda amb majors garanties.
El conjunt canari del CF Reale Laguna va ser el rival en un partit de 8ns en que els granes també es van imposar amb contundència. Els illencs eren un equip molt complet, i treballat. Disputen la Divisió d’Honor en el grup canari i van en tercera posició, però no van ser capaços d’aguantar el major ritme competitiu dels tarragonins. El 0-3 final suposava el passi a quarts de l’equip grana.
A partir d’aquí acabaria el passeig dels cadets del Nàstic pel MIC, els equips menys poderosos ja no eren en competició i la resta de rivals ja no serien pas fàcils de vèncer.
A quarts el Nàstic es va veure les cares amb el Badalona, equip de la mateixa divisió dels granes i amb qui havien empatat a casa i perdut a domicili en lliga. Els badalonins van plantejar un joc directe i molt físic, però va ser el Nàstic qui va dominar el matx de principi a fi. Malgrat aquest domini, els tarragonins no van ser capaços de concretar la seva superioritat i al final del partit s’arribava amb un 0-0 a l’electrònic. El partit es va decidir des dels 11 metres. Mario, el porter del Nàstic, es va convertir en l’heroi del matí al aturar el cinquè penal i donar el passi a semifinals al conjunt de Daniel Vidal.
El mateix diumenge a la tarda el Cadet A es veia les cares amb un dels millors equips espanyols de la categoria, el FC Barcelona. Per als de Daniel Vidal el simple fet de ser a la semifinal ja era un premi, de manera que la pressió la tenien sens dubte els culers. El Nàstic va sortir amb un objectiu clar, evitar que els blaugranes marquessin abans de la mitja part, sabedors que amb el pas dels minuts el partit s’obriria i els nervis dels barcelonins serien la millor arma grana. Els jugadors marxaven a vestuaris a la mitja part amb empat a cero en el marcador. L’escenari era l’ideal, però a la segona el guió canviaria per complet. El Nàstic es quedava amb un home menys per doble groga, posant en safata el passi a la final al Barça. Malgrat el contratemps, els de Daniel Vidal van saber fer-se forts, van donar-ho tot i van ser capaços d’arribar al final del temps reglamentari amb empat a 0. En la tanda de penals de nou Mario aturava un xut blaugrana desbocant l’alegria entre els joves jugadors del Nàstic.
La gran final.
Després d’eliminar al totpoderós Barça, el Nàstic tenia davant seu una oportunitat única, jugar una final del MIC. Si la semi del dia abans contra els blaugranes ja havia estat un premi, jugar una final, a Montilivi i contra l’Espanyol, era un somni.
El final de la història el sabem tots, els de Daniel Vidal van jugar una final brillant, van superar a l’Espanyol en el darrer instant de partit i van demostrar allò de que amb esforç i sacrifici TOT ÉS POSSIBLE.
El tècnic dels tarragonins, Daniel Vidal, es mostrava, a la tornada a Tarragona, encara emocionat pel que els seus nanos havien aconseguit. “Estic molt orgullós del meu equip. Venir al MIC era un premi a la gran temporada que els nanos estan fent. Veníem a competir al màxim, a arribar tant lluny com poguéssim i a somiar en fer alguna cosa gran. Però guanyar el MIC ha estat brutal. Els nois després de la final encara no eren conscients del que havien aconseguit. Hem eliminat a Barça i a Espanyol i ho hem fet gràcies a la lluita i l’entrega de tots els nostres jugadors. Ningú esperava que arribéssim tant lluny, tothom volia un Barça-Espanyol a la final, sobre tot l’organització, però hem donat la campanada i ens hem endut la copa cap a casa. Estic molt orgullós d’aquest equip. Ara espero que l’any vinent el Nàstic estigui convidat per intentar revalidar el títol de campió, seria tot un detall per part de l’organització”.
