HISTÒRIA
Els inicis
El Club Gimnàstic de Tarragona va néixer gràcies a la iniciativa de 12 joves entusiastes de la ciutat que volien practicar un esport, de manera que l’1 de març de 1886, reunits al “Café del Centro” situat al número 56 de l’actual Rambla Nova, van constituir el Club Gimnasio, perquè el primer esport que van practicar va ser la gimnàstica sueca. El primer president va ser Joan Estil·les. L’any 1893 es va aprovar ampliar el número de socis fins a 25 i es va canviar el nom, de manera que a partir d’aleshores s’anomenaria Club Gimnástico de Tarragona. Finalment, el 1898 es va obrir totalment a la lliure inscripció d’associats.
Naixement de noves seccions
Entre finals del segle XIX i amb l’entrada del segle XX, es van començar a practicar noves disciplines esportives com l’esgrima (1890), el frontó (1908), l’atletisme (1912) o el ciclisme (1912). El 1914, gràcies a l’impuls de Wiliam Tarín, es crea la secció de futbol absorbint a l’equip de l’Olímpic, tot i que el primer partit oficial no es va jugar fins el 13 de gener de 1918. La pràctica de l’esport es generalitza a la ciutat i el club compra uns terrenys a la zona de l’Avinguda Catalunya per construir el camp de futbol on es va jugar fins el 1972, un camp d’hoquei terra i una pista d’atletisme.
A la dècada de 1920, el club assoleix èxits en diferents esports com l’hoquei terra, secció que acaba desapareixent el 1935; el bàsquet o l’atletisme. El 1927 l’arquebisbe Vidal i Barraquer va beneir la bandera del club dissenyada per Josep Maria Jujol, que es conserva actualment al Museu de l’entitat.
Ascens a Primera Divisió
La Guerra Civil de 1936 provoca una davallada en la pràctica de l’esport en general i no és fins el 1942 quan el futbol pren el protagonisme amb l’ascens a Primera Divisió l’any 1947. El 13 d’abril de 1947 gràcies a una victòria davant el Córdoba (3-0) l’equip entrenat per Pepe Nogués i presidit per Joan Ricomà arribava per primera vegada a la màxima categoria del futbol estatal.
El Nàstic va jugar tres temporades consecutives a Primera Divisió. Entre els èxits aconseguits aquells anys destaca la victòria per 1 a 3 al nou estadi del Real Madrid, el Nuevo Chamartín, l’11 de gener de 1948.
L’any 1950, a causa d’una delicada situació econòmica, el Nàstic baixa de categoria i milita durant vint temporades a la Tercera Divisió. Mentre el futbol pateix aquestes penúries altres seccions com l’atletisme, el frontó i el bàsquet ressorgeixen.
Noves instal·lacions a la Budallera
L’any 1972 el Nàstic construeix un complex esportiu a la Partida de la Budallera amb un nou camp de futbol, que s’anomenarà Nou Estadi, pista d’atletisme i pistes de tennis, que serveixen per a crear la secció aquell mateix any.
Aquella temporada a 1971-1972, l’equip entrenat per Vicenç Dauder aconsegueix l’ascens a la Segona Divisió després de 19 temporades sense estar a la categoría de plata del fubtol estatal i hi juga quatre anys consecutius.
En aquest periode destaca també un ascens a Segona Divisió la temporada 1978-1979, concretament el 17 de juny de 1979 amb un gol de Martínez al camp del Diter Zafra. Antonio Jaurrieta era l’entrenador d’un equip que només va jugar una temporada a Segona. I és que, majoritariament, durant les dècades dels anys 70, 80 i 90, el Nàstic juga a la Tercera Divisió i a Segona Divisió B, categoria que es va crear el 1977.
L’any 1993, amb Antoni Vallverdú com a president del Club, s’inaugura el pavelló que actualment acull les seccions de gimnàstica rítmica, patinatge artístic, futbol sala, patinatge en línia i tennis taula.
Ascens al futbol professional
A partir de l’any 2000, la secció de futbol viu una nova etapa d’èxit que li ha servit per consolidar-se al futbol professional i completar les millors temporades del seu historial.
Tot plegat comença la temporada 2000-2001, quan l’equip aconsegueix l’ascens a la Segona Divisió A gràcies a un segon lloc a la classificació que li permetia jugar el play-off d’ascens, on va superar a Cádiz, Amurrio i Zamora. 22 anys després el primer equip tornava a la categoria de plata del futbol estatal superant èpoques difícils socialment i econòmicament a Segona Divisió B i, fins i tot, a Tercera Divisió. Tot i que l’estada a la categoria va ser breu, només un any, se senten les bases del que vindrà amb la conversió de la secció de futbol en Societat Anònima Esportiva i un projecte que l’hauria de portar a la Primera Divisió amb la presidència de Josep Maria Andreu, que agafava el relleu de José Luis García.
La temporada 2003-2004 el Nàstic torna a aconseguir l’ascens després de superar al play-off a Lanzarote, Real Madrid B i Ourense. La nasticmania s’instal·la a Tarragona i a la demarcació i el club cada vegada té més socis. El següent pas era el somni de la Primera Divisió.
La temporada 2004-2005 serveix per consolidar l’equip a Segona Divisió A, assolint un més que meritori setè lloc a la classificació deixant entreveure que la màxima categoria era més que possible. El somni de veure al Nàstic a Primera Divisió arriba a l’any 2006.
Retorn a Primera Divisió
Després d’un inici amb molts dubtes amb dues derrotes a l’inici del campionat, el consell d’administració i la plantilla no perden la confiança i poc a poc l’equip remunta posicions. El 4 de febrer de 2006, després de guanyar al camp de l’Sporting, s’entra per primera vegada en zona d’ascens. La Marea Grana seguia l’equip fora de casa amb desplaçaments històrics al camp de l’Éibar, el Llevant, el Lleida o Castelló. Fins que el 3 de juny de 2006 arriba el dia de l’ascens. Faltaven encara tres jornades per acabar la lliga, però el Nàstic amb un empat assolia matemàticament pujar a la Primera Divisió. L’Estadi Chapín de Jerez de la Frontera s’inscrivia amb lletres d’or a la història del club, ja que amb un empat a 0 el somni es feia realitat i el Nàstic tornava a la màxima categoria del futbol estatal 46 anys després.
Tarragona va sortir al carrer per celebrar la fita històrica amb una gran rua pel centre de la ciutat. El Nàstic era de Primera. En cinc temporades de Segona B a Primera, tal com s’havia programat. Tot plegat va servir perquè el Nàstic arribés als 12.000 socis, la millor xifra dels més de 100 anys d’història de l’entitat.
Crisi econòmica
L’aventura a Primera Divisió va durar només una temporada i el Nàstic entrava en una època convulsa amb una crisi econòmica que gairebé el porta a la desaparició. Els canvis en el consell d’administració amb una nova línia de gestió esportiva i econòmica van fer que, tot i que l’equip es mantingués a la Segona Divisió A les següents temporades, la massa social poc a poc anés desapareixent i es va crear una desafecció amb el club que, a més, va acumular un greu deute econòmic pròxim als 10 milions d’euros. La temporada 2011-2012 es veu abocat al descens a Segona Divisió B amb una situació crítica. És obligat un canvi de rumb en la direcció de la Societat Anònima i torna a la presidència Josep Maria Andreu amb el seu Consell d’Administració amb l’objectiu d’eixugar el deute econòmic, recuperar la massa social i tornar a l’equip a la Segona Divisió A.
Canvi de rumb
La temporada 2014-2015 el Nàstic aconsegueix el primer objectiu: l’ascens de categoria. La temporada anterior s’havia quedat a les portes després d’una tarda per a l’oblit al camp del Llagostera, però l’any 2015 no s’escapa. Una temporada brillant el porta al campionat de lliga del grup tercer de Segona B i a l’eliminatòria d’ascens supera al Huesca. Aquestes dues bones temporades porten al club a recuperar bona part de la massa social perduda durant les últimes temporades, complint un segon objectiu.
En la temporada del retorn a la categoria de plata, la 2015-2016, l’equip està a punt de fregar el retorn a Primera. Fins l’última jornada de lliga, el Nàstic té opcions d’aconseguir l’ascens directe, però finalment el tercer lloc de la classificació el porta a jugar la promoció on l’Osasuna el supera en el doble partit d’anada i tornada.
L’equip es queda a les portes de pujar, però es consolida esportivament al futbol professional i finalment, l’any 2018, es compleix amb el tercer objectiu que és eixugar el deute de 10 milions d’euros que s’havia heretat de l’anterior consell d’administració.
El Gimnàstic de Tarragona, a més, crea el Nàstic Genuine, un equip per a discapacitat intel·lectuals, que serveix d’impuls per a que LaLiga creï LaLiga Genuine a partir de la iniciativa del club tarragoní.
El mes d’abril de 2018, el club fa un altre pas endavant amb la inauguració del Museu de l’Avinguda Catalunya, que recull la història de l’entitat des de la seva fundació fins a l’actualitat amb diferent material original.
