Tercer partit de César Ferrando i tercer empat. Aquest cop contra l’Alabés, a Vitòria. A diferència de l’últim partit a Salamanca, aquest cop ha estat el Gimnàstic el dominador clar de la primera part. Després d’un començament avorrit i lent, els granes s’han fet amos i senyors del partit, gràcies sobretot a una defensa molt ordenada i el joc de bandes de Gorka i Campano. Aquest últim ha estat l’autor del gol, un autèntic golàs que ha entrat per l’escaire esquerre de Bernardo, el porter local. El Nàstic s’avançava, doncs, al marcador i aprofitava aquest factor per jugar més còmode, amb més serenor i aprofitant les anades i vingudes de Jandro, un dels protagonistes del partit. Miku hagués pogut marcar el segon en dues ocasions, però la defensa basca ha aconseguit rebutjar els dos xuts. Amb tot això arribava la mitja part a Mendizorroza, amb un bon regust de boca i amb la sensació que podia arribar la primera victòria de l’era Ferrando. Però els segons 45 minuts han estat de clar color blanc-i-blau. Toni Moral, Sergio Fernández, Aganzo i companyia han decidit fer de les seves i han portat de corcoll la línia defensiva grana, que es limitiva a rebutjar pilotes llargues, impossibles pels davanters tarragonins. I així ha arribat el gol de l’empat, obra d’Aganzo, que sol ha rematat de cap. I després del gol l’Alabés ha seguit l’ofensiva, però l’entrada d’Arpón i Pinilla ha ajudat a mantenir més la pilota i a calmar el ritme del partit. Just el que necessitava el Nàstic per sumar el seu tercer partit consecutiu sense perdre i això que dos han estat com a visitant.
Menu
