La inscripció de 15 autobusos a la Federació de Penyes del Nàstic significava un nou desplaçament històric, en aquest cas a Vila-real, per part de l’afició del Gimnàstic de Tarragona, la Marea Grana.
El Bar del Tennis del Nàstic va ser el punt de reunió de centenars d’aficionats abans de sortir cap a terres castellonenques. La‘ Fina’, del Bar del Tennis, va preparar un magnífic pica-pica per escalfar els motors i fer pinya entre els seguidors granes. Passades les 13 hores sortia des de Tarragona ‘la caravana Grana’, formada per 15 autobusos i d’altres vehicles, direcció a Vila-real, amb l’esperança d’aconseguir una nova victòria.
Una bossa de picnic amb un saborós entrepà, cortesia de Fleca Flaqué, va servir per a que tota la Marea Grana desplaçada en bus pogués agafar les forces necessàries per al que prometia ser una tarda emocionant. Després d’aquesta parada al mig del trajecte per dinar i fer un petit descans, l’expedició grana afrontava el tram final per arribar a la ciutat de Vila-real.
Passades les quatre de la tarda, els primers autobusos començaven a arribar a la Ciutat Esportiva. Els aficionats del Nàstic, engalonats amb samarretes, bufandes i banderes començaven a crear ambient a les portes del Mini Estadi mentre esperaven l’arribada esglaonada de la resta de l’expedició grana.
Una vegada dins del camp, el nerviosisme i els càntics per esperonar l’equip apareixien a parts iguals. Aquests nervis inicials es van dissipar ben aviat, quan Adrián Cuevas es va elevar més que ningú per traduir en gol els ànims provinents de la grada. La Marea grana va embogir, creient definitivament que el somni del play-off es tornava factible.
Però va ser en els moments més complicats quan l’afició va estar al costat de l’equip. Després de la igualada del Vila-real i del xoc inicial que va suposar el gol, els aficionats del Nàstic van recordar que només valia la victòria i que, tots junts, ho podien aconseguir. Així va ser com la Marea Grana va tornar a animar sense parar, a cantar com mai i a celebrar el gol de Lago Júnior. Un gol que significaven tres punts, un gol que significava un play-off. I després d’uns 90 minuts eterns, l’afició del Nàstic va celebrar una victòria històrica.
Amb l’eufòria encara dins del cos, els aficionats enfilaven els autobusos per tornar cap a Tarragona. Un viatge de tornada plàcid i, sobretot, feliç.
L’afició del Nàstic, la Marea grana, amb el seu suport incondicional en tot moment, va ser un factor clau per aconseguir la novena victòria consecutiva, la victòria que permet entrar en posicions de play-off.
