Després d’aquest final de temporada, tan il·lusionant però amb un final terrible i duríssim per a tota la gran família del Nàstic, em sento amb la necessitat de compartir els meus sentiments. Sentiments, en aquest moment de frustració, ràbia i impotència davant d’una situació a la que ens hem vist abocats, des del meu punt de vista, de manera injusta i arbitrària. D’aquí, la meva dimissió irrevocable com a membre de la junta directiva de la Real Federación Española de Fútbol perquè considero que el tracte institucional i esportiu que hem rebut no són correctes.
El Nàstic és un equip amb recursos limitats però amb un gran actiu, que és la seva gent… El Nàstic és un sentiment, un club petit que fa coses grans, per això sento una tristesa immensa per no haver pogut aconseguir el que més desitjàvem, que era tornar a la 2a categoria del futbol professional.
Crec sincerament que l’equip ho ha donat tot i que ha estat a l’alçada de les circumstàncies fins el final, però una sèrie de despropòsits ens han portat a una desil·lusió difícil de pair i assumir… Comparteixo les llàgrimes de tots els que vam plorar a Vigo i a Tarragona i sento que han jugat amb els sentiments de l’afició del Nàstic i de tota una ciutat i les seves comarques.
A nivell personal, el meu principal objectiu i el del Consell d’Administració sempre ha estat treballar intensament per deixar el club en una còmoda situació econòmica, social i esportiva digna del que ens correspon com a club, ciutat i territori.
A nivell personal ha suposat un cop molt dur perquè tenia la decisió presa de deixar la presidència amb la satisfacció de veure el Nàstic allí on ha d’estar. Ara ja han passat uns dies i amb la serenitat que comporta el pas dels temps i amb el suport del Consell, accionistes, socis i aficionats en general, penso que haig d’agafar el compromís, amb tot el que representa de rèdit personal i anímic, de tornar-ho a intentar perquè sé que si no ho faig, no estaria tranquil amb mi mateix. Hem aconseguit èxits esportius il·lusionants i vull pensar que aquests moments tornaran.
No vull acabar sense donar les gràcies, de tot cor, als jugadors, a l’entrenador i el cos tècnic, a tots els treballadors del club, als patrocinadors que segueixen confiant en nosaltres, a les institucions, a la meva família que sempre està al meu costat… Però sobre tot, al conjunt de tots el socis i aficionats, veritable motor i ànima del Nàstic!
Em sento orgullós de formar part de la gran família del Nàstic, amb la qual comparteixo el indestructible sentiment d’estimació i compromís per aquests colors que ens representen i ens defineixen!
VISCA EL NÀSTIC i VISCA TARRAGONA!
JOSEP MARIA ANDREU I PRATS
PRESIDENT DEL GIMNÀSTIC DE TARRAGONA, SAD
