El Gimnàstic de Tarragona es va proclamar a Palamós campió de la XIX edició de la Copa Catalunya. Els granes es van endur el títol després de guanyar per 1 gol a 2 al FC Barcelona, en un partit on les dues parts van ser totalment diferents.
Javi López va aprofitar el partit per donar minuts a jugadors que sortien de lesions, com ara G. de Carlos o Campano, però va apostar per un onze competitiu i de garanties. El Barça, en canvi, només disposava de cinc jugadors del primer equip. Els primers minuts van ser de tempteig, de futbol al mig del camp i de toc. Els blaugranes són un equip molt tècnic i això permetia al Nàstic moure la pilota sense excessiva pressió. Quan David Sánchez va començar a funcionar, el joc del Nàstic va esdevenir vertical i van arribar les jugades de perill. Calle va tenir el gol i a pilota parada Abraham va seguir sent el més perillós. Els 45 minuts, però, van passar i el marcador es va mantenir en empat a 0.
La segona part va tenir més intensitat i des de principi ja van variar les coses. Quan es portaven poc menys de 5 minuts Víctor Vázquez va aprofitar un contraatac per avançar l’equip barceloní en el marcador. Lluny d’abaixar els braços, el Nàstic va anar a per l’empat i ben aviat Pinilla, de cap, va establir la igualtat en el partit. Va ser llavors quan el Nàstic es va fer amo i senyor del partit. Amb Maldonado i Miku al camp els granes van guanyar en velocitat i profunditat i, en una gran jugada col·lectiva, Maldonado va marcar el gol de la victòria. El FC Barcelona hagués pogut empatar el partit, però la solidesa defensiva grana i la fortuna ho van impedir.
D’aquesta manera, Pinilla va rebre la copa que acredita al Gimnàstic de Tarragona com a campió de la Copa Catalunya i entra a la història del club, com el primer capità grana que aixeca un títol.
Menu
